LA TRADICIONAL CARRETILLADA

Com bé sabem, la carretillada és l’element indispensable per a tota actuació del
ball, la descripció del qual ocupa l’apartat destinat a la pirotècnia.
L’origen del mot es perd en la foscor del temps. Ja el 1770 s’emprava per fer
referència a una classe específica de coets i petards; així doncs, en una crònica
d’aquell temps trobem la precisió “es tiraren carretilles de corda”, de la qual deduïm
que tenia també les seves variants, de corda...etc.

Encara en les darreries del segle XIX trobem la utilització genèrica del mot com
a definidor de diferents tipus d’elements pirotècnics; així ens deixa constància en J.
Ramon: “Els administradors de Santa Anna feien petar les carretilles dels castell de focs i del
Ball de Diables...”

L’al·locució carretillada ens descriu un conjunt o munió de carretilles i es
defineix plàsticament com l’encesa de coets, per part dels Diables, que dibuixen un
espai de foc, generalment un cercle. En el nostre cas es tracta d’una roda de foc
continuada, la durada de la qual seria d'aproximadament 20 minuts.

En l’origen, la Carretillada era l’element final de la representació del ball parlat,
l’Acte Sacramental; després de fer el rotllo i petar la carretilla de la Diablessa, els
timbals marquen el toc de foc i s’inicia la Carretillada. Venia a materialitzar la
descàrrega de la fúria infernal per part dels Diables per haver estat vençuts pels Àngels.

Sens dubte, per la seva espectacularitat,
sobretot en actuacions nocturnes (entrades de
processons, etc) es desvinculà de la representació
para-teatral i conquerí independència i identitat
pròpies; fet que podem constatar, pel que fa al nostre
ball, ja en la primera meitat del segle XIX, en concret
en les actuacions del 1845, en què el cronista
especifica que el dia 27, després d’entrada la
processó, “en la plaza los Diablos ejecutarán por última vez
sus soprendentes y traviesos juegos”.

O més clarament, l’any següent, 1846, en què “al volver la imagen de la
Santa a casa del Sr. Administrador, el baile de diablos
disparó algunos centenares de cohetes.”

Actuacions que palesen l’existència ja d’una
munió de carretilles enceses i d’uns jocs sorprenents,
en un lloc i acte concrets; al Vendrell, en l’entrada
nocturna d’una processó de Santa Anna.

Aquesta tradició, sembla ser que perdurà fins a principis del segle XX, tot
deixant-ne de nou constància expressa els programes de les Festes Majors de 1905 i
1906.
Al nou setmanari local “La comarca del Vendrell”, del 22 de juliol de 1905 hi
podem trobar la primera vegada que surt el mot Carretillada en el programa de Festa
Major: “A la tarde las dansas populars y Xiquets recorreran la població escampant animació
per tot, acudint á las sis á la plassa Vella per acompanyar la Solemne professó que recorrerá’l
curs de costúm, cantantse en distints llochs del mateix bonichs motets, y enjegantse á la
entrada de la professó á la iglesia un bonic Arbre de fochs artificials y una vistosa carretillada
pels Diables.”

L’any següent tornen a fer-ne esment als actes programats en els dos
setmanaris locals: “El Baix Penedès” i “La Comarca del Vendrell”:“...durant la tarde,
aquestas dansas y balls recorrerán com de costum la població (...) a la entrada de la professó
se calarà un bonich Arbre de fochs artificials y els Diables enjegarán una vistosa y
explèndida Carretillada.”

Aquesta informació ve rablerta per una “Carta Oberta” que en Josep Aixalà i
Casellas publica al setmanari “El Baix Penedès” del 30 de juliol de 1932, en el qual es
pot llegir:”Caldria convèncer la vila de que no per haver vingut la Santa Rapública, hem de
ficar a l’armari una Santa Patrona del Vendrell (...) el que volen i necessiten són un pet de
Matinades, una Carretillada que espurnegi de valent, uns castells que facin badar a la gent e
dintre i de fora; gatzara, delícies de carrer, tritlleig de campanes...”
Recordem que l’Aixalà (1860-1950) deixa El Vendrell el 1878 per embarcar-se
cap a l’Havana, on passaria la resta de la seva vida. Per tant, pel seu testimoni deduïm
que ell havia vist carretillades “que espurnegin de valent”, Carretillades que es calaven
al Vendrell ja abans de 1878.

La Carretillada és recuperada amb la reorganització del Ball per la Fira del
1933, com consta en el programa del dia 15 d’octubre:”A dos quarts de nou, es cremarà
una sorprenent traca de 500 metres. Començant a la Plaça Pi i Margall, Jaume Ramon, Prat de
la Riba i Rambla del 4 de març, disparant-se avisos com de costum. Seguidament, el Ball de
Diables engegarà una fantàstica Carretillada.”
El marc de la Carretillada, apareix doncs lligat des dels primers documents
coneguts amb la processó de Santa Anna. Recordem que ja el 1846 es va “disparar
algunos centenares de cohetes” en entrar la Santa a ca l’Adminsitrador. També els
anys 1905 i 1906, en què el programa en dóna constància específica en l’entrada de la
processó al Temple.
En la nova etapa republicana la processó de la Santa ha desaparegut. La
Carretillada s’emmarca com a espectacle final de festivals i exhibicions folklòriques.
Finalment serà novament recuperada després de la reestructuració del Ball el
1979. En principi sense escenari concret, però des del 1982 i fins ara es torna a fer en
el seu marc ancestral de la Plaça Vella, lloc originari vinculat a la manifestació
religiosa. Els primers anys com a colofó de l’entrada de Santa Anna i a partir del 1986 i
fins a l’actualitat com a cloenda de la Cercavila de Foc del dia de Santa Anna.

Cal destacar que la Carretillada dels Diables del Vendrell manté la forma
tradicional durant tota durada d’aquesta, un cercle molt ben marcat i tancat amb la
Diablessa al centre, avançant lentament en sentit contra horari fent el punt de galop.
Els diables un cop els ha petat la carretilla, surten del cercle sempre pel mateix
punt i s’hi tornen a incorporar quan un dels dos “encenedors” que hi ha els ha encès
de nou la carretilla. Quan els diables han de carregar de carretilles, fan un recorregut
curiós, ja que van a donar la volta al vell plataner que hi ha a la Plaça Vella, que és on
es situen els “saquers”.

Des els primers anys del ball recuperat el 1979, la
Carretillada constava en cremar un miler de carretilles per
acabar amb una encesa de sortidors francesos seguida de
l’encesa final del Lucífer amb el ceptrot ben carregat de
carretilles.

És a partir de 2004, en motiu de la celebració del
25è aniversari que, adaptant-se als nous temps i a la nova
varietat de carretilles, es canvia la pirotècnia fent més canvis
de carretilles i donant-li més vistositat a l’acte. Es fa fins a
una dotzena de canvis de carretilles diferents, per acabar
amb tres tipus de sortidors de forma increscendo. I finalment
entra el Llucífer amb el ceptrot carregat de carretilles i
sortidors al aplic superior.